Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Poble a poble

ESTARÀS

Estaràs és un municipi que pertany a la comarca de la Segarra, a la província de Lleida, amb una població de 163 habitants. El seu terme municipal és de 20,94 Km² d'extensió i és considerat un municipi de zona de muntanya, dels Altiplans Centrals.
El municipi està format pels nuclis d'Alta-riba i Ferran, al nord, Estaràs i Gàver al centre i Vergós Guerrejat al sud. També en formen part Malacara, nucli agregat a Ferran, Torre de Mejanell i l'antic terme de Rubió.

mapa_200x200.jpg

EL POBLE D'ESTARÀS

El poble d'Estaràs Altitud: 596 m segueix el mateix procés d'altres pobles de la Segarra, és a dir, dalt d'un petit turó i a la dreta del Sió, el nucli format per una gran plaça principal, don surten uns quants carrerons que s'estenen per la costa, al costat de l'església romànica de Sant Julià i sota el castell o casa senyorial. Aquesta casa senyorial, que va pertànyer als Vilallonga, és un edifici amb grans finestrals que deixen endevinar-ne l'origen gòtic, la resta de cases són quasi totes de pedra vista, com la nova seu de l'Ajuntament.

Estaràs limita al nord amb Alta-riba, a l'est amb Gàver, al sud amb Montfalcó Murallat i a l'oest amb les Oluges.

Estaras - 3oct03.jpg

ALTA-RIBA

Altitud: 664 m

El poble se situa al nord del terme municipal, al tossal d'Alta-riba. El nucli va néixer al redós del castell situat al cim del turó, sobre una petita vall per on passa el torrent de Malacara, afluent del riu Sió.  A la falda del turó si troba les cases, el forn de pa, magatzems agrícoles, el local social i l'església de Sant Jordi.
Alta-riba confina amb les poblacions de Sant Ramon al nord, Malacara a l'est, Santa Fe al sud i la Molgosa a l'oest.

Alta-riba.jpg

FERRAN 

Altitud: 709 m
El poble s'estén per la costa de la muntanya, que és l'extrem oriental del pla de Sant Ramon. Al cim es veuen les ruïnes del que devia ser el castell de Ferran, a la falda del turó si va construir l'església de Sant Jaume, el local social i les cases. El sòl del poble és vorejat per un carrer llarg, actualment el carrer major. Amb el temps les cases del nucli antic han sigut reformades i s'han construït de noves, tant al nucli del poble, com el peu de la carretera N-141 com a l'altra banda de la carretera al camí del cementiri.

Ferran limita al nord amb Portell, a l'est amb  Pujalt (població que pertany a l'Anoia), al sud amb Malacara i a l'oest amb sant Ramon.

Ferran_200x200.jpg

VERGÓS GUERREJAT

Altitud: 635 m
A l'extrem sud- oest del municipi i trobem el poble, situat a la dreta de la riera de Vergós Guerrejat. També segueix el mateix procés dels pobles del municipi, és a dir, dalt d'un turó i trobem el castell de tipus medieval, amb adaptacions del segle XVI, juntament amb l'església Santa Magdalena, d'estil barroca, la rectoria i una gran plaça. A partir d'aquest nucli de castell i església es va anar construint pels  carrerons serpentejats les cases dels veïns, magatzems agrícoles, l'esbarjo i l'antic forn de pa.

També cal destacar la mina d'aigua de la riera de Vergós Guerrejat, que antigament proveïa d'aigua a la ciutat de Cervera.
El poble limita al nord amb Gàver, a l'est amb Freixenet, al sud amb Cervera i a l'oest amb  Montfalcó Murallat.

Vergos_Guerrejat_200x200.jpg

GÀVER

Altitud: 607 m
Gàver és la a primera referència històrica del municipi, esmentat com un lloc fronterer l'any 1015. El poble se situa al centre del terme municipal, enfilat dalt un turó i coronat per les restes de la Torre de Gàver de l'antic castell i l'església romànica de Santa Maria de Gàver. Per sota si troben les actuals cases, carrers i magatzems agrícoles. Amb els anys es construeixen més cases i masies, separades de l'actual nucli urbà, com la masia Cal Majà, d'on en destaca el seu moli, o la Torre de Cal Salat, també cal destacar la construcció una segona església moderna, tot i el seu reduït nombre habitants.

També cal destacar que a la vora del poble està localitzat el naixement del riu Sió i una zona de pícnic, la font de Gàver.

Dins el terme de municipal de Gàver també estan ubicades les restes del que fou el petit poblat de Rubió de Gàver o Cervera.

El nucli limita al nord amb Pujalt (Anoia), a l'est amb Estaràs, al sud amb Altadill i a l'oest amb l'Astor (Anoia).

Gaver_200x200.jpg

MALACARA

Dalt d'un puig rocós s'aixeca l'antic castell de Malacara, reconvertit en una casa senyorial amb l'església de Santa Maria, d'origen romànic, adossada a ella.

Al redós de l'antic castell es va desenvolupar un poble, del que ara sols queden ruïnes. Malacara limita al nord  amb Ferran, a l'est amb Pujalt (Anoia), al sud amb Estaràs i a l'oest amb Alta-riba i Sant Ramon.

Malacara.jpg
TORRE DE MEJANELL

Pel terme de Malacara hi ha diferents masies, però només una està habitada (Cal Ceroles), també dins el terme trobem el nucli de Mejanell, conjunt de torre i església medieval, actualment una casa de turisme rural.

Torre_de_Mejanell_200x200.jpg