Ferran


Ferran s’estén per la costa de la muntanya, que és l’extrem oriental del pla de Sant Ramon. Al cim es veuen ruïnes del que devia ser el castell de Ferran, i es davalla per uns carrerons de cases velles. El sòl del poble és vorejat per un carrer llarg, més modern, i algunes masies habitades es troben prop de l’agrupació urbana.

Ferran limita amb la comarca de l’Anoia. S’estén per la costa de la muntanya que és l’extrem oriental del pla de Sant Ramon. Al cim es veuen les ruïnes del que devia ser el castell de Ferran o casa senyorial.

 

L’església parroquial de Sant Jaume conserva algunes parets de l’època medieval, però amb les reformes posteriors va perdre l’estructura primitiva. En una d’aquestes adaptacions es trobà als murs una imatge de Sant Jaume, de pedra, romànica tardana, que és al Museu Diocesà de Solsona.

 

A ponent de Ferran molt a prop de l’accés a l’Eix Transversal, hom pot veure una torre cilíndrica, a la qual és adossada una casa i una capella romànica dedicada a sant Pere: és Mejanell (Mediano, com apareix documentat en llatí). D’aquest castell de Mejanell es tenen notícies del 1121, any en què era considerat un terme del qual depenia el pla de Sant Ramon, si bé no aconseguí d’arribar a formar poble.També hi trobem l’ermita de Sant Pere de Mejanell.

 

La festa major se celebra per la Segona Pasqua.

Dades del poble
  • Altitud 709 m
  • Habitants 64 (2008)