Malacara


Entre conreus i petits boscos, al final d’una carena d’àmplia perspectiva cap a ponent, s’alça el gran casal de Malacara. Una dada primerenca (1069) anomena el castell com Kara Mala. El 1616, va ser destruït per ordre del virrei Alburquerque. En aquest sector hi ha masies que pertanyien a Santa Maria de Malacara, església del castell de Malacara i sufragània de Ferran.

Hi ha una ermita que, amb la construcció sobreposada, ha perdut la forma romànica primitiva encara que s’hi endevina. Situada al cim d’un turó hi ha la casa senyorial. En el mig del poble s’aixeca una fortificació de planta quadrada.

 

Des del Casal de Malacara, es poden veure les diferents vessants amb una magnífica vista sobre els boscos i camps que l’envolten. Malacara dóna nom al torrent que baixa des de la seva zona més alta, concretament des d’Alta-riba, i que mor al Sió. Destaca en l’indret la Font de Cal Manel.

 

Dades del poble
  • Altitud 685 m
  • Habitants 7 (2008)